Un estudi elaborat per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu en les administracions públiques, sobre la situació a les aules de l'escola pública, revela que el 91 per cent dels professors denuncia problemes de convivència en les seues classes. A més, quasi el 72 per cent reconeix haver patit agressions verbals, físiques o amenaces per part de l'alumnat, i el 39 per cent confia haver sigut víctima de la violència de les famílies dels estudiants.

L'estudi, que s'ha presentat avui amb motiu de la celebració del Dia del Personal Docent, s'ha realitzat mitjançant qüestionaris a més de 3.000 docents que treballen en centres públics d'Ensenyament Primari i Secundari de totes les comunitats autònomes, per conèixer de primera mà les situacions que es viuen diàriament a les classes.

L'enquesta posa de manifest els problemes de convivència diaris entre alumnes i entre alumnes amb professors. En aquest sentit, una altra dada especialment preocupant és que més de la meitat dels docents (gairebé el 60 per cent) reconeix que a les seves aules es produeixen agressions freqüents entre alumnes.

Per etapes acadèmiques, en Educació Primària, el 82 per cent dels professors detecta problemes de convivència, i més de la meitat (el 55 per cent) afirma haver sigut agredit per part de l'alumnat. L'agressivitat també és habitual entre els estudiants malgrat la seva edat (entre 6 i 12 anys), ja que el 48 per cent dels seus mestres confia que els seus estudiants recorren habitualment a la violència entre ells.

Tots aquests percentatges empitjoren en l'Ensenyament Secundari, on el 94 per cent dels professors reconeixen problemes de convivència en les seues classes (enfront del 91 per cent del total). També pateixen més agressions o faltes procedents de l'alumnat (quasi 80 per cent enfront de la mitjana total de 71 per cent); mentre que el percentatge d'agressions o faltes per part de les famílies d'alumnes a penes varia (36 per cent). Els estudiants també són més violents entre si (el 65 per cent dels professors confia que les agressions entre l'alumnat són freqüents).

Els docents exerceixen un paper essencial en la lluita contra l'assetjament a les aules: detecten situacions de risc i possibles conflictes que es produeixen en el dia a dia i coneixen els seus alumnes, les seves capacitats, limitacions i el seu entorn familiar i social. Lamentablement les actuals ràtios a les aules, la sobrecàrrega de l'horari lectiu i l'escàs reconeixement per part de l'administració compliquen la seva tasca

En aquest sentit, denunciem que les administracions públiques s'han dedicat a publicitar mesures, com la creació del coordinador de Benestar o l'Observatori Nacional sobre la convivència, que l'únic que fan és augmentar la burocràcia als centres educatius, agreujant encara més el problema i dificultant la tasca de les/les professors.

Programa 'Ajuda Profes': Un increment del 23 per cent

D'altra banda, un total de 1.221 docents de l'escola pública han recorregut el 2023 a CSIF Ajuda Profes -un servei d'atenció específica per atendre els professionals de l'ensenyament i ajudar-los a conscienciar els estudiants sobre la importància de no permetre situacions d'assetjament i de suport a víctimes- per denunciar casos d'assetjament,  violència i 'burnout' (síndrome del docent 'cremat') patits en l'acompliment de les seves tasques.

Aquest percentatge suposa un increment del quasi el 23 per cent respecte als casos registrats per CSIF en 2022. Els docents d'educació secundària han presentat la majoria de les consultes (en concret 913, el 74,77 per cent), enfront del col·lectiu de mestres, que van presentar 308 casos (el 25,23 per cent).

Reivindicacions: reforç autoritat docent, baixar ràtios i un Pacte d'Estat

CSIF ha enviat una carta a la ministra d'Educació que recull les nostres principals reivindicacions en matèria educativa per a aquesta legislatura. En concret, exigim:

• Un compromís real del Govern en la reducció de ràtios i l' increment de la plantilla docent.

• Millorar les condicions del professorat.

• Potenciar la negociació col·lectiva dels docents.

• La posada en marxa d'un veritable Estatut Docent que reforci l'autoritat del professor a les aules i l'eliminació de la burocràcia innecessària.

• L' elaboració d' actuacions urgents per reduir la conflictivitat a les aules i que comptin amb el finançament necessari.

• Avançar cap a un Pacte d'Estat que estabilitzi el sistema educatiu i l'alleugi de les lluites partidistes.

CSIF lamenta a més en la carta que les negociacions en la passada legislatura per a millorar les condicions del professorat i la qualitat del sistema educatiu "no hagen estat a l'altura dels esperat". No obstant això, hem demanat una reunió amb la titular d'Educació per traslladar-li les nostres peticions de millora i reiterar-li tota la nostra col·laboració per millorar l'ensenyament al nostre país.