CSIF exigeix al Ministeri d'Educació que assumeixi les seves competències i acceleri l'Estatut Docent perquè surti aquest 2025

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu en les administracions públiques, ha votat en contra d’introduir les Comunitats Autònomes en els Grups de Treball sobre la reforma de la professió docent aprovats a la Mesa Sectorial Docent celebrada avui.  

El passat 14 de gener, el Ministeri va fer una primera proposta de constitució de Grups de Treball. En aquesta reunió, CSIF va alertar que aquesta forma de negociar no podia significar una demora en els avenços necessaris que el professorat de l’educació pública demanda, per la qual cosa havíem exigit que el contingut d’aquests grups inclogués la negociació de millores de les condicions laborals.  

Valorem positivament que avui s’hagin aprovat aquests grups:  

1. Marc de Competències Professionals Docents i Formació inicial del professorat (document marc; graus i màsters en educació).  

2. Sistemes selectius i ingrés en la funció docent (models d’ingrés; tutoria de pràctiques i iniciació a la docència; temaris).  

3. Formació permanent del professorat, sistemes i procediments per al seu desenvolupament professional docent.  

4. Condicions de l’exercici docent (jornada; ràtios, suports per a necessitats específiques, desburocratització).  

Un cop aprovades aquestes línies de negociació, el Ministeri d’Educació i FP ha proposat que en aquests Grups hi siguin presents les Comunitats Autònomes, qüestió que ha estat recolzada per la majoria sindical d’ANPE, CC.OO i UGT, amb l’oposició frontal de CSIF. Entenem que introduir en qüestions que competeixen exclusivament al Govern Central i, per tant, al Ministeri d’Educació i FP, suposa eludir les seves responsabilitats en la millora de les condicions laborals que van ser retallades per l’Estat de manera unilateral en el període 2010-2012.  

A més, aquest no és un àmbit de negociació i no hi ha cap suport legal per a la constitució d’aquests Grups de Treball. Per tant, es tracta de reunions obertes que no tenen conseqüències immediates i retardaran un procés que necessita urgència donades les precàries condicions laborals dels nostres docents. CSIF exigeix que l’estatut docent tiri endavant el 2025.  

D’altra banda, el Ministeri ha fet molt d’èmfasi en l’Informe final amb la proposta de marc de competències professionals docents en què s’aborda el futur professorat i la formació permanent de l’actual, deixant entreveure que els problemes existents en el Sistema Educatiu estan associats a una mala preparació del professorat que es troba actualment a les aules.  

Així, el Ministeri ha manifestat que no es pot parlar de sistemes selectius i ingrés, formació permanent i procediments per al seu desenvolupament professional docent (grups 2 i 3) fins que no es finalitzi la negociació del Marc de Competències. Això també ha estat criticat per CSIF, ja que el Sistema Educatiu necessita aquestes reformes independentment del que es consideri per al futur professorat.  

CSIF reitera que els grups de treball han de servir per revertir les retallades iniciades el 2010 i recorda que les condicions laborals dels docents s’han vist molt minvades en aquests tres lustres: pèrdua retributiva del 20%, retallades en les pagues extra, eliminació del màxim d’hores lectives, augment de l’edat de jubilació, increment de la conflictivitat agreujada per la manca de reducció de la ràtio a les aules i una implementació innecessària de burocràcia.  

Malgrat el nostre rebuig i per respecte a la majoria sindical, CSIF participarà en tots els Grups de Treball per avançar en les millores d’un col·lectiu docent que actualment està sobrecarregat, desmotivat i gens reconegut per les administracions educatives, objectiu final que hauria de ser compartit amb aquells que tenim la responsabilitat a la Mesa Sectorial del Personal Docent.  

Aquests grups no impediran que continuem reivindicant totes les qüestions que CSIF defensa per millorar l’Educació Pública del nostre país: un pacte educatiu que allunyi l’Educació de vaivens polítics i ofereixi estabilitat al sistema, una millora de la inversió educativa fins a assolir el 7% del PIB en línia amb la UE, l’Estatut Docent, un augment de les retribucions, una pujada de nivells i l’adaptació dels cossos docents, així com la modernització dels sistemes d’accés a l’oposició docent.